Este sitio utiliza cookies y otras tecnologías para que podamos mejorar su experiencia de navegación

Si no está de acuerdo cambie la configuración de su navegador.

Aceptar


El Club...

Carta de André Gutzwiller

  • 01-primer plano de hamilton stutt
  • 02-1955-2010
  • 03-cartell club
  • 04-Trabajadores 1976

lnicialment, al carmp es va començar a jugar amb sis forats (del 4 es passava al 8, recorda José M“ Coma); despres en van ser 9, i 18 l'any 1969.

Tan bon punt va entrar en l'operació, el grup Gutzwiller va publicar un «Cahier des charges pour les zones reservees a la construction des villas», que obligava els compradors de parcel·les a observar unes condicions de qualitat que supervisaria en darrera instancia la societat promotora, com per exemple: residències de bon standing europeu, estil regional d'acord amb un model suggerit, marges i separaclons mínims i percentatges d'edificabilitat compresos entre el 25% per a les parcel·les de 800 m2 i el 12% per a les de 2.000 m2. També va elaborar un reglament interior de la urbanització en què s'obligava a observar les regles de bon veïnatge, es prohibia estendre la roba a la vista, plantar-hi tendes de campanva, aparcar-hi rulots, per exemple, i els compradors havien de signar que es comprometien a seguir aquestes normes.

Ja en aquell moment la riquesa floral del terreny era evident, perque les zones de la urbanitzacló — uns quants anys mes endavant es donaria nom als carrers — es van batejar a partir dels arbres i flors de la zona: orquídies, mimoses, pollancres, begonies, eucaliptus, dàlies, margarides, cedres...

Andre Gutzwiller, en carta adreçada al club on parla dels seus primers records de l'empresa, fa referencia a «epopeía heroica de Santa Cristina». «Molt de temps. molta paciencia, molts imprevistos, moltes contrarietats administratives em van obligar a dedicar la major part del meu temps als assumptes d'Espanya, quan se suposava que la nostra participació era merament financera. Ni aigua, ni electricitat, naturalment, tampoc telèfon, ni pont damunt del riu, ni carreteres [...] Per fi van començar les obres; moltes vegades vaig acompanyar Hamilton Stutt a supervisar les obres del camp: començava a agafar forma. Vàrem fer pous, vàrem sembrar, i vàrem plantar més de 4.000 arbres i arbustos [...] tot estava previst per al 4 de setembre de 1967. Però l'home proposa i Deu disposa.» I ho diu perquè un incendi va arrasar durant una setmana, a final de juliol, les demarcacions de Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera i Santa Cristina d'Aro, va calcinar unes quatre mil hectàrees ďarbustos i alzines sureres. «Tot va cremar, només es va salvar la casa-club»

Poc més d'un mes després de l'incendi, el 9 de setembre de 1967, tingué lloc la inauguració oficial. La crònica de Los Sitíos, publicada el diumenge 10 de setembre, diu que el recorregut del camp «será de 5.745 metros con 18 hoyos, diez de los cuales ya han sido terminados». Va presidir l'acte el capità general de Catalunya, duc de la Victòria, i foren convidats d'honor els arxiducs Robert ďÀustria. La inauguració també va ser portada de La Vanguardia, en l'edició del dimecres 13 de setembre de 1967, amb dues fotografies, una de la benedicció de les instal·lacions pel capellà de Santa Cristina i una altra d'Andre Gutzwiller entregant el premi a la guanyadora de la prova inaugural, el nom dela qual no ha arribat als nostres dies.

Andre E. Gutzwiller acaba aixi la seva carta: «Vam acollir orgullosament el Gran Premi de Catalunya, en que un participant va aconseguir un forat en 1 en el 8 — efectivament, era Jorge Rottier Gaillard, l'equip del qual quedaria segon en aquesta edició del 1969 i fou campió l'any següent —. Amb la construcció dels vestidors conclou la meva participació activa en l'epopeia heroica del golf de Santa Cristina.Va passar a les mans de Claude Burrus, que no va perdre un minut a desfer-se'n».

L'equip de Gutzwiller es va bellugar per promoure les vendes de parcel·les en diferents punts d'Europa, i aixi la urbanització va créixer amb un grup de francesos de Toulouse, també amb anglesos, alemanys i, no cal dir-ho, suïssos; posteriorment s'hi van establir fins a set comandants de la KLM, com explica Peter von Groenewoud, que van formar una significativa colònia d'holandesos, i també van comprar-ne els espanyols, sobretot de Madrid i Barcelona.

Han arribat a les nostres mans documents d'aquesta primeríssima etapa de l'activitat del club. Per exemple, l'acta en què es recull la nova composició de la junta directiva del Club de Golf Costa Brava, amb Andre Gutzwiller com a president, datada el 15 de juliol de 1968.

També ens han arribat unes regles locals generals, que, entre altres coses, diuen que «la bola que quedés dins de la rasa que travessa el carrer del 4 es podrà dropar darrere ďaquesta sense penalització». l pel què fa al forat 16, «la rasa que hi ha a 110 m aproximadament del tee de sortida de boles vermelles es considerarà sota la regla de «hazard» ďaigua» (literal).

L'any 1969 hi hagué un programa de dotze competicions. El camp ja tenia 18 forats — els 18 forats que ha tingut el club fins a l'abril de 2011— que es van jugar per primer cop en competició oficial amb motiu del Gran Premi de Catalunya, els dies 26 i 27 d'abril (l'Hexagonal es va jugar cinc anys, durant el mandat de Gutzwiller), i els guanyadors del camp foren Marcos Viladomiu, Javier Viladorniu, Francisco Jover i Enrique Conti. El clàssic del golf català, que va arribar al Club Costa Brava en la tercera edició, hi ha tornat des d'aleshores en multiples ocasions, ja que el camp de Santa Cristina es considera una de les seus clàssiques del torneig. Entre altres competicions, el programa incloïa el Trofeo Inauguración del 18 al 20 de juliol; a mitjans d'agost el Campionat Júnior de Catalunya, un pro-am el 17 d'agost i el Campionat del Club, el setembre.

Una altra publicació de l'any 1969 es un «Resumen de Normas Estatutarias y Reglamentarias», en què es diu que «Inmobiliaria Golf Costa Brava, S. A. es la societat, actualment en periode de constitució, propietària dels terrenys on estan emplaçats el camp de golf (recorregut de 18 forats) i la casa-club». Explica les classes de socis, les quotes d'entrada i anuals i les tarifes dels serveis (per exemple: lloguer de pals, tot el dia, 150 pessetes; per 18 forats, 100 pessetes. Transeünts per a 8 dies, 2.000 pessetes — aleshores no hi havia la possibilitat del pay&play diari — els convidats dels socis eren amablement admesos.

Per cert, el novembre de 1968 s'allotjà a l'Hostal de la Gavina l'actor escocès Sean Connery, a qui llavors s'identificava solament com a James Bond, l'agent 007; va arribar acompanyat de gent del cinema i de tres il·lustres professionals de golf britànics: Max Faulkner (campió de |'Obert d'Espanya els anys 1952, 1953 i 1957), Brian Barnes (que també guanyaria l'Obert d'Espanya, al Prat, l'any 1978) i John Garner (un altre participant habitual del circuit europeu en aquells anys). Tots quatre se'n van anar a jugar al Costa Brava, tot i que Bond, James Bond, es va endur la millor part mediàtica.

José Maria Coma, actual soci numero 6, que va entrar l'any 1967, recorda que cap al 1970, després d'haver jugat un dia amb Lluís Forn, van compartir taula, una única taula llarga que llavors hi havia en el que podríem anomenar el restaurant del club, en el lloc que avui es l'antesala del despatx de la gerencia, amb Tita Cervera, el seu marit, Lex Barker, i Robert Taylor. En aquella època, explica, «no hi havia ni bar, ni restaurant pròpiament dit, ni vestidors, ni aigua calenta; la Masia era practicament només un sostre, ara és un dels bons clubs que hi ha a Catalunya. Els empleats són extraordinaris, educats i eficients». Mariona i Cristina Platón opinen el mateix: «Volem destacar que el personal és molt bo, a tots se'ls ha de donar un 10.»